dilluns, 28 de gener de 2013

LA CEBA DE NARGÓ TOT UN DESCOBRIMENT

Tal i com us vam dir a la benvinguda, el primer que us volem explicar son les nostres aventures entorn la Ceba de Nargó però abans que res; perquè aquesta varietat de ceba i no pas la Blanca, Morada, Babosa (Primerenca, Figueres, Coler/a), la Llarga de Berga o braguer de Vaca, la Gra d'or, la Llíria, la Morisca, la Viguetana, la Sang de Bou, la Gran i Dolça, la De Guardar, la de Besalú, la del volcà de Sant Francesc, la d'Amposta, etc... de casa nostra? 

Doncs perquè ens vam deixar captivar per en Jordi Capdevila que ens en va parlar d'una forma entusiasta i sense precedents de Coll de Nargó i de la seva ceba però també dels seus bolets, dels jaciments de dinosaures, del romànic, dels raiers, etc...

Com ja vam comentar, aquest no és un estudi científic entorn a les cebes catalanes, (que potser algun dia també ens plantegem, qui sap...) sinó la curiositat feta bloc.

La passió del Jordi per Nargó i per la ceba es mereixia un premi!. Quan ens vam decidir a tirar endavant el projecte, vam tenir clares dues coses. Primer, començar per una varietat de ceba era un molt bon inici ja que a tots dos ens encanten i segon, les facilitats i possibilitats que se'ns oferien era molt temptador.

Així doncs, vam començar estirar el fil... Ens havien dit que s'estava fent un lloc entre els productes amb distinció alimentària oficial i vam voler saber de primera mà en quina situació es trobava...

Remenant, remenant vam topar amb una notícia al TNComarques i a RàdioSeu que ens va ubicar i immediatament ens vam posar en contacte amb en Francesc i en Joan de la Fundació Miquel Agustí que és qui liderava el projecte científic i amb la Montse de l'Associació Ceba de Nargó qui impulsa el projecte. 

Vam començar a generar infinitat de correus i trucades per a quadrar agendes a la vegada que intentàvem explicar perquè hi volíem anar... 

Quadrar agendes va ser un esforç titànic i fer-nos entendre un repte de comprensió metafísica!


Però amb bona voluntat i una bona dosi de "desparpajo" vam quedar citats.

Vam decidir començar per anar al campus de la UPC de Castelldefels que és on te la seu la Fundació. D'aquesta manera, la visita a Nargó seria més acotada i a més, ens era més fàcil per proximitat. 

També va estar al canto d'un duro de lligar una visita a la Fundació Alícia però no ens van quadrar les dates i finalment ho vam deixar per més endavant

Ens vam proposar esbrinar coses com: 

  • Quines són les propietats concretes d'aquesta ceba?
  • Què la diferencia de les demés varietats?
  • Quina temperatura necessita per créixer? Suporta temperatures baixes, calamarsades, vent?
  • Necessita molta aigua? Poca? Normal? dosi de minerals?
  • En quina època de l'any es fa?
  • Hi ha unes condicions especials a Nargó? Què és el que aprofita d'aquesta zona?
  • Connivència altres tipus d'hortalisses?
  • Quina ha estat la seva evolució històrica?
  • Quines son les fases i la finalitat de l'estudi científic que s'està fent?
  • Se'n fan derivats? 
  • Quines son les formes més habituals de menjar-la i de cuinar-la?
  • En quin grau està integrada entre els habitants del poble?
  • Quin és el volum de producció, comercialització i consum actual?
  • ...i un llarg etcètera...
El proper pas direcció a Castelldefels, a veure a en Francesc i en Joan de la Fundació Miquel Agustí

4 comentaris:

  1. D'això se'n diu crear expectativa! Caram quines aventures!
    Ja tinc ganes de llegir el proper post i saber més sobre la ceba de Nargó! ;)

    ResponElimina
  2. Mare meva, sento la necessitat imperiosa de provar la ceba de Nargó!! jajaja

    ResponElimina
  3. Felicitats Jordi i Mònica,
    i visca Coll de Nargó!

    Us debem una estada!

    ResponElimina

Ens encanten els comentaris i volem llegir el teu!!!