dimecres, 20 de febrer de 2013

APUNTS SOBRE LA HISTÒRIA DE LA CEBA

Conversant amb en Francesc i els Joans de la FMA vam descobrir que la ceba era un element bàsic dels nostres avantpassats, que ho utilitzaven amb diverses finalitats.

Es considera un dels aliments dels primers habitants del nostre planeta, ja que és un producte molt resistent, fàcil de transportar i capaç de créixer en zones molt diferents amb sòls i climes que no tenen res a veure entre ells. 

Tot i que se sap que des de fa 5.000 anys creixia en jardins xinesos, el seu orígen és a diversos focus evolutius de l'Àsia Central (entorn al Pakistan) i va ser a l'antic Egipte que va agafar un significat més prodigiós ja que era el símbol de la vida eterna degut a la composició per capes. 

Els treballadors de les piràmides i exèrcits s'alimentaven d'alls, de raves i de cebes. Tant en aquella època com també actualment es considera un producte bo pel cor i per la circulació que potencia la força i la resistència degut al seu alt contingut en glucosa i sacarosa (no en va, la Fundació Dieta Mediterrània estableix la ceba com a aliment diari recomanat)

De manera més secundària, la ceba, s'ha utilitzat des de sempre com a planta medicinal, pel tractament de malalties de la sang, refredats i dolors d'estomac. Qui no ha posat alguna vegada una ceba tallada a l'habitació, una nit d'aquelles de tos imparable...?

Un altre ús insòlit i de la ceba  era en cas de la momificació. En tombes, com la de Tutankamon, s'hi van trobar cebes. En alguns casos situades sobre el tòrax o, fins i tot, substituint els ulls, ja que en aquella època es creia que les cebes servien per fer fora als mals esperits.

Pintura trobada en una tomba egipcia

Pels gastrònoms, soldats i científics romans també era una peça clau. En el primer cas per donar un toc exquisit als seus plats, en el segon per augmentar la força i la resistència i en el darrer per les propietats depuratives i tractament d'infeccions i dolors (tot induint la son per suportar-los). 

Recentment, s'ha trobat una pintura a Hongria, de l'època de l'imperi romà, que posa en dubte l'origen català de la ceba més nostrada per excel·lència, el calçot! Resulta que al Xat de Benaixes, pagès a qui se li atribueix el descobriment de la forma actual de menjar calçots, li ha sortit un  competidor en el temps...ni més ni menys que un esclau romà, representat en aquesta pintura:


Pintura romana trobada a Brigetio (Hongria), 
on es veu un esclau degustant els porrus capitatus 

Els romans van ser, precisament, els responsables de l'expansió de la ceba a Europa. I sort en van tenir els europeus, ja que quan a l'Edat Mitjana era dels pocs aliments que tenien per omplir el pap.

Cristòfol Colom, va ser l'encarregat de portar la ceba cap al nou continent, on les poblacions indígenes se la menjaven crua, cuita i com a condiment. 

Però el que més ens ha sorprès és constatar que en les pertinences d'alguns avantpassats prehistòrics s'hi han trobat també restes de ceba. Un cop més, degut a la seva facilitat de transport, conservació i propietats. 

Per una informació més detallada us podeu dirigir a "História de la cocina".

Però i a Coll de Nargó??. La ceba està estretament lligada a l'evolució del poble i de la seva gent. Des de sempre l'han plantat i consumit i agafant un protagonisme especial en la matança del porc i en l'elaboració d'embotits. En qualsevol celebració o event no hi falta mai una bona safata de ceba crua tot i que també se la mengen escabetxada i d'altres formes que descobrirem més endavant!

4 comentaris:

  1. És impressionant la de història que té darrera la ceba!!! Ho desconeixia del tot!!! Potser el que més conec són les aplicacions terapèutiques com a desinfectant, depuratiu i antinflamatori, al marge de la seva versatilitat a la cuina! Ens queda molt per aprendre! Sort que ens ho anireu explicant!! ;)

    ResponElimina
  2. Osti, aquesta entrada com a historiadora de l'art l'he trobat especialment interessant... brutal la pintura romana del paio menjant calçot!
    Merci per instruir-nos!
    Petons
    Sandra

    ResponElimina
  3. Ostres no ho hagués pensat mai que la ceba ja la menjàven egipcis i romans... i això de coll de nargó amb la ceba, cada cop que hi passo hi penso, i mira que només he comprat coques que són boníssimes ;-)

    ResponElimina
  4. Felicitats per l'escrit. Té la mida justa i la justa energia per encuriosir el lector. Per voler saber-ne més. En aquesta època de mediocritat i discursos plans, de gent que no es pregunta res (perquè potser té por a les respostes que pugui trobar) i d'immediateses idiotes, s'agraeix un blog que permeti amb tanta amabilitat la reflexió.

    ResponElimina

Ens encanten els comentaris i volem llegir el teu!!!