dimarts, 12 de març de 2013

CEBA STYLE

A mesura que anàvem avançant en la nostra investigació de la ceba, ens apareixien pel camí un munt de coses relacionades amb aquest producte: expressions, frases fetes, propietats màgiques... Aquí us plantegem tres d'aquestes curiositats mentre no arribava el dia de fer l'esperada visita a Coll de Nargó:


Plorar amb la ceba

Pelar o tallar cebes, sovint, es converteix en un drama a la cuina! Quan el ganivet es troba amb les cèl·lules de la ceba, algunes es trenquen, alliberant uns enzims anomenats al·liinases, que combinats amb una altra substància, acaben generant un àcid sulfènic. Aquest àcid es troba amb un altre enzim i... voilà! Ja tenim el gas volàtil que ens acaba envoltant i finalment arriba fins el nostre ull. Mig minut després d'haver començat a tallar la ceba, és quan aquest efecte és més gran (hauríem de ser màquines, per tallar la ceba en menys de 30 segons i evitar aquest desastre). 



Hi ha solució? Els experts en plantegen un parell: escalfar-la o mullar-la... Aquests dos mètodes ajudarien a eliminar les substàncies que ens fan plorar.
Un altre sistema seria posar un ventilador, per endur-se el gas cap una altra banda. I sinó, sempre ens queda l'opció de les ulleres:




Agafar o portar una ceba

És molt probable, que hagueu sentit o utilitzat aquesta expressió, per referir-vos a algú que ha begut unes quantes copes de més... O potser també l'heu cantat alguna vegada al ritme de Els Pets... 


Però sabeu d'on ve tot plegat?


Per donar l'explicació ens hem de traslladar cap a l'Empordà, concretament al Far de Sant Sebastià (Llafranc). Segons els cuiners de l'hotel del far, en aquest indret acabaven les nits de festa alguns intel·lectuals. Allà demanaven una ceba esparracada, que consisteix en agafar una ceba de Figueres ben fornideta, embolicar-la amb un tovalló i clavar-li un cop ben fort. Després cal treure les primeres capes i la resta amanir-la amb oli i una mica de sal i vinagre. Els intel·lectuals en qüestió se la menjaven com a cloenda d'una vetllada marcada per l'alcohol. Fins i tot, Josep Maria de Sagarra formava part d'aquesta colla. Si voleu saber més detalls de la història, podeu anar aquí.  


Carregar l'iPod amb una ceba

Si no trobeu cap font d'energia de les que utilitzeu habitualment, i necessiteu carregar l'iPod o qualsevol altre reproductor mp3, tenim la solució: una ceba i una beguda isotònica. Amb aquest parell d'ingredients, el cable USB de l'aparell, un tornavís i 30 minuts, ja podem carregar-lo. Aquí teniu les imatges:


 

La beguda isotònica conté electròlits, una substància que dissolta esdevé conductora de l'electricitat. La ceba, en aquest cas, fa de magatzem d'aquesta substància. A partir d'aquí ja podem connectar el cable d'alimentació de l'aparell i carregar-lo. 
Tot i això, ningú ens assegura que l'iPod o el trasto en qüestió no en surti malparat... Nosaltres no ens hem atrevit a provar-ho! ;) 

Ja veieu que una ceba dóna per molt! Coneixeu més aplicacions curioses?


 

1 comentari:

  1. Quant a la ceba esparracada, també rep la denominació de "ceba al cop de puny". En aquest cas el procediment dóna nom al resultat. Es recomana reiterar el cop de puny unes quantes vegades, per tal que la ceba s'esberli suficientment.
    No cal dir que és una tècnica que ajuda a alliberar tensions i mala llet. I tots sabem que d'aquestes dues coses aquesta època en va plena.

    ResponElimina

Ens encanten els comentaris i volem llegir el teu!!!