dilluns, 8 d’abril de 2013

VISITA A NARGÓ (Primera Part)

Avui anem d'excursió!!! 


És la part que més ens mola d'aquesta aventura...Sortir a pasturar i a escampar la boira tot descobrint gent, llocs i productes del nostre país... Ens encanta!



Havia arribat l'hora de visitar Coll de Nargó i fer la presentació oficial amb la ceba però la cosa no seria fàcil... Els horaris de feina d'un i altre, i les obligacions varies ens van portar a fer una visita flaix i a lligar-ho tot cronòmetre en mà. 




Vam sortir de Molins de Rei a les tres de la tarda amb la intenció de fer via d'una tacada i plantar-nos allà, com a molt tard a les cinc. Havíem d'aprofitar bona part de trajecte per a planificar la trobada però el protagonisme se'l va endur la previsió de tempesta que hi havia a la zona. La Mònica va començar a seguir-la al més pur estil caçador de tornados dels EUA, mòbil en mà i amb la mirada perduda entre 




l'horitzó, el cel i les finestres del cotxe. Quatre tímides gotellades semblaven que havien de saciar les ganes de tempesta que es respiraven al cotxe però ens vam haver d'acontentar amb les cortines d'aigua que es veien lluny del nostre trajecte. Això ens va donar güassa per una bona estona que es va barrejar amb la que ja portem habitualment...L'estona del trajecte es va passar volant!



Vam arribar a Coll de Nargó deu minuts abans del que havíem quedat i els vam fer servir per a prendre'ns el tema amb calma i arribar xino-xano cap a la Plaça de l'Ajuntament. Ens vam asseure a un banc i ens vam repartir les darreres consignes de contingut i actitud ja que el Jordi estava especialment nerviós i excitat.



Passades les cinc, vam preguntar a un senyor que rondava per la plaça si aquella era realment la plaça de l'Ajuntament... Un error típic que no ens podia passar per alt! Per la resposta i to vam intuir que també estava convidat a la trobada, era en Lluís, un aficionat a la meteorologia, que des de l'any 2001 recollia dades del poble. De mica en mica, va anar apareixent gent de diferents punts de la plaça que ens tenien més que calats des de havíem arribat, un de dins d'un cotxe aparcat, el Roger, l'altre del local social del poble, l'Encarnasión, la Montse i l'Enric, en Jordi Capdevila el nostre enllaç amb la Ceba de Nargó, una altre senyora, etc.



Vam fer les presentacions de rigor i en pocs minuts ens trobàvem asseguts al voltant d'una taula de l'ajuntament. Èrem un total de nou persones i dues mosques vironeres que giraven bruscament sobre els nostres caps aprofitant la frescor de la sala. De seguida, la Montse ànima de l'Associació de la Ceba de Nargó, va prendre la paraula i ens va començar a explicar els orígens i la trajectòria de tot plegat. Tothom hi posava cullerada i explicava el que considerava oportú entorn a la ceba, la meteorologia, la història i les tradicions de Coll de Nargó. Tota la planificació prèvia ens va servir de ben poc i tot va fluir de forma espontània, distesa i molt agraïda. Val a dir que tots dos estàvem pendents tota l'estona de no creuar els braços i d'adoptar un llenguatge corporal que facilités la comunicació. 



Com no podia ser d'una altra manera, vam estar parlant també dels dinosaures, els raiers, els bolets i els embotits que, en aquest indret, comparteixen protagonisme amb la ceba. 


Ens van explicar que la producció de la ceba havia estat sempre de caire domèstic i que, fins al moment, se n'havia fet molt poca per a comercialitzar. A més, un parell de distribuïdors de les comarques veïnes son els que sempre han comprat tot el planter i tots els excedents per a vendre'ls a mercats del Solsonès, Berguedà, Cerdanya i Alt Urgell principalment. 


Els objectius de l'associació giren entorn a la difusió del producte i a promocionar-ne la producció. Per això, el primer pas va ser encarregar l'estudi a la Fundació Miquel Agustí per tal de determinar un ideotip comú per a tots els implicats. L'aturada de l'estudi ha estat un bon revés al projecte tot i que estan decidits a no abandonar-lo. Malgrat tot, son conscients que aconseguir qualsevol distintiu de qualitat és pràcticament impossible sense recursos i una aposta ferma per part de les administracions del territori.


Article a la revista Cadí-Pedraforca num 5 - pàg 44 sobre la venda de bolets


Totes aquestes apreciacions s'alternaven amb els comentaris i anècdotes de l'Encarnació de can Montpol que ens va recomanar la ceba escabetxada com la millor manera sense dubte de menjar aquesta varietat de ceba.






Els habitants de la zona han intensificat i ampliat les produccions en vista també a la fira del rovelló que es celebra a l'octubre i on cada cop hi ha més demanda d'aquesta producte.



Ens expliquen que per a promocionar-la han contactat amb cuiners de renom i amb els restaurants de la zona donen voltes a algun menú o iniciativa que els serveixi de reclam. Tenen previst fer-ne també melmelades i altres productes per tal d'ampliar el ventall de productes derivats que la poden fer més atractiva...Però un cop més topen amb el volum de producció existent.



Un cop acabada la xerrada, tocava passar al'acció. Vam deixar enrere la teoria, per centrar-nos en la pràctica, anar a veure la gran protagonista de la història: La ceba de Coll de Nargó!




1 comentari:

  1. Apa que xulo!!! n'havia sentit a parlar d'aquesta ceba, però molt poquet! ja ens anireu explicant més coses eh? que a mi tot això m'encanta! :)

    ResponElimina

Ens encanten els comentaris i volem llegir el teu!!!