Abans de l'estiu, vam donar la benvinguda al tomàquet, aquell dia però encara no disposàvem de cap exemplar per experimentar. Ara ja els tenim aquí!
La tomaquera necessita un ambient càlid per poder créixer. Es planta durant la primavera i va produint tomàquets fins que arriba el fred. El mes de juny no prometia una temporada gaire bona. Les temperatures es van quedar molt frenades i van ser més baixes del que és habitual en el primer mes d'estiu. Tot plegat va fer que els tomàquets comencessin a sortir tard. El mes de juliol va ser més càlid del que tocaria, en alguns punts del Bages, com és el cas de Súria. En canvi des d'altres sectors com Muntanyola, a Osona, en Peyu ens comentava que no hi havia manera de que arranquessin, ja que allà la temperatures s'havia mantingut força a ratlla. El mes d'agost va ser molt normal pel que fa a les temperatures (sense cap episodi d'onada de calor). Aquesta normalitat marcada per un ambient més aviat càlid, va ajudar a agafar embranzida a aquells tomàquets que encara no havien madurat prou.
En Roger, de Súria, ens va portar uns quants tomàquets rosa del Cardener. Només que t'hi acostaves ja senties la deliciosa olor!
La Mònica no se'n va poder estar i només arribar a casa ja va trossejar un tomàquet, el va amanir amb oli i sal i va gaudir d'aquell gust incomparable! Quan la resta de tomàquets van arribar a les mans del Jordi, però, ja van agafar un art més culinari.
El Jordi va tallar els tomàquets a dauets i després va fer el mateix amb un dau de salmó que havia fet en salaó. Ho va regar amb un bon oli d'arbequina, i una petita boleta de mostassa antiga. Per finalitzar, va espolsar-hi una mica de sal rosa de l'Himàlaia. I no només això, sinó que va fer una presentació ideal per un sopar de luxe!
Aquí teniu el resultat:
Com podeu veure i comprovar, ràpid, simple i vistós!
