Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Visites. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Visites. Mostrar tots els missatges

dijous, 24 d’octubre del 2013

EL PARC AGRARI DEL LLOBREGAT I LES CARXOFES


Fa uns dies vam rebre una invitació molt especial que ens va fer moltíssima il·lusió, es tractava de fer una visita guiada pel Delta del Llobregat descobrint paratges i indrets fantàstics i com no, amb parada obligada a Can Comas, seu del Parc Agrari del Llobregat. 

La visita estava organitzada per l'Àrea Metropolitana de Barcelona amb la col·laboració de la revista Descobrir Catalunya i vam pensar que després de la visita amb en Joaquim a Mercabarna, seria interessant veure el contrast entre dos dels agents de gestió agrícola i comercial més importants al nostre país. Així doncs, ens hi vam apuntar sense pensar-ho!





Una de les parades que vam fer va ser per veure com estava organitzada i gestionada la llera del riu Llobregat. 


El dia abans (4 d'octubre) hi havia hagut una situació de ruixats intensos i tempestes, que havia escombrat tot el país. De ben segur que, molts de vosaltres recordeu com us vau quedar de xops aquella tarda de divendres! Doncs bé, això ho vam poder veure perfectament reflectit al mateix riu, que baixava ben marró.


Si deixem de banda la meteorologia i ens centrem en el clima, aquesta és una zona regulada per la influència del mar, protegida per la Serralada Litoral i exposada a uns vents que venen del sud sud-est i acaben donant un clima més aviat suau durant l'hivern i fins i tot càlid al setembre i l'octubre (només cal fixar-nos en aquest any per veure'n un clar exemple). Pel que fa a la pluviometria, ronda els 583 mm de mitjana anual, i poques vegades es produeixen calamarsades o pedregades. Tot plegat ofereix una situació perfecte pel cultiu que es fa al delta.

Després d'una bona estona sobre la bici i d'haver descobert les infinites possibilitats que ofereix el Parc Fluvial de St. Boi amb raconets preciosos i una xarxa de camins aptes per a passejar, córrer i pedalar, vam arribar a Can Comas, seu del Parc Agrari on ens esperaven per a explicar-nos el seu projecte engegat al 1998. 








La iniciativa va comptar amb la complicitat de tres administracions supramunicipals (Diputació de Barcelona, Consell Comarcal del Baix Llobregat i Generalitat de Catalunya), el sindicat Unió de Pagesos i catorze municipis (Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Gavà, L'Hospitalet de Llobregat, Molins de Rei, Pallejà, El Papiol, El Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Viladecans). Això ja ens dona una mostra de la necessitat latent que hi havia, d'engegar mecanismes formals de protecció de la zona altament amenaçada per la seva situació estratègica en matèria de serveis i logística.

El que històricament havia estat una zona fèrtil de conreu, motor de d'economia i rebost de la població de gran part de Catalunya es veia abocada a una degradació preocupant que calia abordar amb fermesa. Posar d'acord tantes administracions i agents és un clar exemple del compromís que aleshores van prendre els impulsors del consorci.


El Parc compta amb gairebé tres hectàrees que es distribueixen entre sis centes vint-i-una explotacions al llarg del riu Llobregat. En el marc del suport a aquests productors, una de les iniciatives que estan duent a terme és la promoció del "Mercat de Pagès" que es du a terme a diversos municipis de la conca del Llobregat i la dinamitazació del portal "El camp a casa" amb un cercador de productors, productes i punts de venda.



Juntament amb la Cirera, i tal i com ens va comentar el Joaquim, la carxofa és el producte autòcton de la zona per excel·lència amb gairebé cent anys d'història de cultiu a al zona i no és en va que una de les apostes del Parc Agrari és potenciar-la com a producte local, pendent encara del distintiu europeu de qualitat d'Indicació Geogràfica Protegida.

"El tipus de terreny del Delta, el clima ben temperat per la protecció de les muntanyes i l'acció marina de la Mediterrània fan que la carxofa sigui aquí més dolça i tendra"


Per cert, sabíeu que segons la mitologia romana Júpiter és va enamorar de Cynara, una noia de gran bellesa però que el va acabar rebutjant. Ell, enfurismat la va transformar en flor de carxofa convertint-la en la més bonica de l'hort.

Tot i que sembla enguany la temporada anirà un xic tard degut a la calor de les darreres setmanes, no volíem deixar passar la oportunitat de fer-vos arribar algunes receptes amb aquesta joia de l'hort. 

Aquí us hem deixat un dossier extens sobre la carxofa que han penjat els amics d'esperits viatgers


CARXOFES CONFITADES

L'oli te el punt de bullició a 300º i és a partir d'aquest moment que tot el hi posem es "fregeix". Per confitar no podem passar dels 100º i si no teniu un termòmetre, ho podeu fer a ull temperant el foc quan comencin a sortir les primeres tímides bombolles. En aquest moment, si hi poseu el dit no us cremareu.



Per a confitar carxofes és necessari que siguin tendres i fresques (no han de tenir les puntes de les fulles negres. Es pot aprofitar bona par de la tija prèviament pelada i cal deixar els cors al descobert de la punta. Un cop preparades, les ofeguem en una olla amb oli d'oliva suficient amb un parell o tres dents d'all, uns gras de pebre i sal. Fins i tot, conec a algú que li posa un bon raig de vi blanc (tot i que tècnicament, no m'atreviria a dir que es tracta d'un confitat). Es deixa coure a baixa temperatura durant uns 30'/40', s'escorren i es poden servir tant fredes o calentes i tan pot servir per a un aperitiu juntament amb pernil, anxova, formatge, etc o com a acompanyant de carn o peix. És una de les formes més suggerents de menjar-la ja que manté el seu aroma i frescor.




Aquí us deixem unes quantes propostes més per a cuinar-la, esperem que us agradin i les gaudiu tant com nosaltres....quan n'hi hagi!
Si voleu veure algunes fotos de la resta de la jornada amb més companys blogaires, aquí les teniu...un dia rodó, tu!

dilluns, 22 de juliol del 2013

PRIMER CONTACTE AMB MERCABARNA

Ens trobem un dimarts qualsevol, sota un sol de justicia, a la Plaça de la Creu, just després de dinar per anar cap a Mercabarna. 
 
Durant el viatge, com fem sempre, ens anem plantejant aquelles preguntes que li farem al Joaquim Ros, el director d'explotació de Mercabarna, amb qui hem quedat per tenir un primer contacte i que ens expliqui què s'hi cou allà dins.

Ens ha semblat que no podíem parlar de la relació dels productes, la meteorologia i la cuina d'un territori passant per alt el major mercat de distribució de fruites i verdures del sud d'Europa. La informació d'avui segur que ens dona una visió interessant del que cultivem i mengem a casa nostra.
Quan arribem ens quedem ben parats de la magntiud d'aquest indret, i la Mònica es sorprèn al veure que allò és com un petit poble: caixes, quioscs, bars, un hotel, una llar d'infants...
Ens dirigim cap a l'edifici directiu i demanem pel Joaquim. Ens envien a la planta 5 i allà ens reben per anar cap a una sala de reunions. Tot i això, tenim temps per fer alguna foto...que últimament no hi pensem mai!!!

El primer que hem fet ha estat explicar, com sempre, a què ens dediquem, quins són els nostres neguits i per què ens hem posat en tota aquesta aventura. En Joaquim de seguida ha vist per on anavem i ens ha facilitat força documentació sobre els diferents productes que arriben a Mercabarna, la seva procedència, com ha canviat l'origen de les fruites i les hortalisses amb els anys...

Ens ha sorprès la involució que ha patit el consum del producte de Catalunya, especialment el provinent de la conca del Llobregat des del 1996 fins a l'actualitat. El tramat de vies de comunicació (carreteres, vies de tren) i les contínues ampliacions de l'aeroport han anat parcel·lant l'antic espai de cultiu limitant així la producció. Això ha derivat també en que molts pagesos han deixat de ser-ho a temps complert o han renunciat del tot a treballar les seves terres. Tot plegat ha fet que Barcelona, passi del primer lloc en percentatge de producció d'hortalisses el 1996 (amb un 24,1%) al tercer (amb un 13,6%) i en el cas de la fruita,  ha deixat d'estar entre les deu primeres zones de producció. Un desastre, vaja!






A la Mònica se li han il·luminat els ulls, quan ha començat a sentir quins productes tenen més relació amb el clima de la zona! Ens sorprèn especialment el gran nombre de verdures "nostrades" que importem d'arreu del món...

- La ceba de Figueres: és una varietat de casa nostra, és resistent al fred i el necessita just després de ser plantada, però necessita temperatures elevades i força hores de llum natural per créixer. A altres indrets del món s'han trobat unes característiques climàtiques semblants, fet que permet que es puguin cultivar també allà.

- Cireres de Móra d'Ebre: la producció de cireres de Móra d'Ebre és destacada, tant pel que fa a la quantitat com a la qualitat del producte. Veient, dia a dia, les temperatures d'aquesta zona, hem vist que el fet que sigui un punt del país especialment càlid, pot influir.

- Patates: les patates a partir de 1.000 metres, t'evites certs bacteris que poden portar problemes a partir d'aquesta alçada però en canvi, surten petites tot i que molt gustoses. Mal negoci i si no pesen! 

- Carxofa del prat: és l'únic ingredient que es pot determinar com a autòcton i exclusiu de la zona de la conca del Llobregat 

 





















De coses en van sortir moltíssimes i ens han servit per a contextualitzar la situació de la demanada i del consum actual vs la producció que es fa a casa nostra. Com a conclusions podríem afirmar:

  • La producció de fruita i verdura que es fa a Catalunya està descompensada amb la demanda dels habitants 
  • Les grans línies de l'aposta estratègica dels darrers anys no han estat entorn a la producció sinó en distribució
  • Els hàbits de consum els habitants d'un territori son els que marquen l'oferta existent al mercat. Si Aquests hàbits no estan vinculats als productes de temporada i vinculats al territori no hi ha res a fer.
Així podríem estar una bona estona però en el fons, tot gira entorn al model més o menys imposat, mes o menys induït, més o menys compromès, més o menys racional...i això, un cop més es tracta d'una qüestió de política internacional que barreja interessos, necessitats i estratègia de forma poc entenedora i encara menys trasparent. Voilà!