QUIN ÉS EL PLAT PREFERIT D'ESTIU DE...

...els nostres amics meteoròlegs??

En un espai dedicat a la meteorologia i a la gastronomia del nostre país, ens ha semblat que era el lloc més adequat per explicar-vos quins són els plats preferits d'estiu, d'alguns dels meteoròlegs de casa nostra. 

Voleu saber quina és la seva combinació ideal de cuina i estiu? Aquí teniu les respostes d'alguns dels homes i les dones del temps del Servei Meteorològic de Catalunya, TV3, Catalunya ràdio, el canal 3/24, el diari Ara, Rac1, Rac105 i 8tv. 

Ens hem permès fer alguns comentaris i suggeriments culinaris de mans de la Nuni i la Sandra col·laboradores de meteocuina i del Jordi, clar...

Digueu-nos també quina és la vostra combinació ideal de "cuina i estiu" deixant un comentari a aquesta entrada... Va que farem un bon recull per a superar la calor i gaudir de les vacances també a la taula!

Aquí van tots ells i els seus plats... I sobretot moltes gràcies per col·laborar!!!

Tomàs Molina

"...tot tipus de cremes fredes, especialment gaspatxo, i també l'arròs amb cigrons..."

A l'estiu les cremes fredes son perfectes perquè les pots deixar enllestides i servir-les en qualsevol moment, a més, ens ajuden a combatre la calor. Pots provar també amb una crema de ceba tendra, un gaspatxo de tomàquet i maduixots amb llagostins o un d'escalivada. L'arròs amb cigrons deu ser genial servir-lo també fred amb una bona cullerada de maionesa amb all.

Eloi Cordomí

"...uns xipirons i un bon vi blanc davant del mar..."

Més que el plat de vegades el que ens fa gaudir d'un moment és l'entorn! Els xipironets m'imagino que es refereix a l'Andalusa? O a la planxa amb all i julivert! El vi blanc davant del mar que no hi falti! Un plat rodó, clar que sí! Però que us sembla arrodonir el plat acompanyant els xipirons amb una maionesa de tinta? Queda molt curiosa i bona, i és tan fàcil com afegir un sobret de tinta a la maionesa que fem habitualment. Fins i tot, pots quedar-te amb el personal amb un arrebossat negre!

Abel Queralt

"...gaspatxo i meló amb pernil..."

Un classic molt clàssic i molt "resultón" habitual en les taules d'estiu!!! Es pot modernitzar afegint maduixots, cirera, síndria o fer un "ajoblanco" de pinyons per fer-lo diferent. També Podem intercanviar les seves presentacions fent un gaspatxo sòlid posant sobre una llesca de pa les verduretes ben tallades. En qualsevol gaspatxo no pot faltar el contrast de textures amb les verdures tallades tallades a petits daus. El meló amb pernil també es pot servir com una crema de meló amb encenalls de pernil ibèric...

Eliseu Vilaclara

"...macarrons gratinats amb sèpia i gambes..."

En aquest cas haurem de vigilar alhora de gratinar de no passar-nos del punt de cocció de la sípia i les gambes per la doble font de calor (sofregit i gratinat). Podem aprofitar la substància que ens dóna el cap de la gamba per fer una salseta sublim!

Francesc Mauri

"...un bon tall de carn al punt, mig quilo cap amunt, amb salsa de ceps..."

Poca cosa a dir d'aquest plat que ens sembla espectacular!!! Cal tenir en compte que el tret diferencial el marcarà la qualitat de la carn. Importantíssim! La millor carn és de vedella, vaca, bou d'edat avançada i reposada per a evitar el "rigor mortis". També podem fer la salseta de trompetes per variar i tenim múrgoles fresques tardanes (ja que és un bolet de primavera) aconseguirem un plat per plorar de l'emoció! Però alerta de fer aquest banquet a la nit que. amb la calor ens pot costar agafar el son. En aquest cas és obligat fer una bona passejada per la platja per tirar avall  ;-)

Gemma Puig

"...amanida de pasta freda, alguna cosa de peix de segon i síndria de postres..."

Un àpat molt complet i refrescant! Molta gent acostuma a fer plat únic quan menja pasta, però si es serveix una ració no massa gran un peixet de segon hi va de fàbula! Heu provat mai de fer l'amanida de pasta amb boletes de mozzarella, tomàquets cirerols, alfàbrega i olives negres? Una versió de l'amanida caprese d'allò més refrescant! Oju amb la síndria per postres al sopar que ens pot donar la nit fent viatges al lavabo a buidar la bufeta! (perdoneu però ho havíem de dir... Hehehe).

Dani Ramírez

"...calamarcets d'Arenys arrebossats. 

Els prenc al xiringuitu de la platja de la Musclera a Arenys, o al Port..."

Per qui no els conegui, els calamarcets d'Arenys s'estan fent un lloc a la cuina de casa nostra, fins i tot compten amb unes jornades gastronòmiques (Les Calamarenys). L'arrebossat pot ser a l'andalusa, a la romana o amb les diferents variants de tempura. Com en el cas dels xipirons de l'Eloi, se n'hi poden treure molt de profit cuinats i servits de mil maneres! 

Miquel Bernis

"...amanida d'arròs que fem a casa i que ma mare n'hi diu "arròs pepeta". Aquest nom és degut a una tieta de ma mare, que es veu que el va començar a fer. Es tracta d'arròs blanc, salsa de tomàquet, maionesa, tonyina i ou dur ratllat, tot barrejat..."

Deu ser una cosa arrelada a Molins de Rei perquè el Jordi també la fa a casa seva!!! Es pot servir tot barrejat o bé per separat per a cadascú es faci el plat al gust posant a la taula també olives, blat de moro, formatge, enciam....Una proposta on podem convertir els més petits de casa en protagonistes alhora de preparar-ho tot en bols i safates.  

Marc Candela

"...guacamole casolà..." 

Recepta del Marc: 3 alvocats MADURS (pastats amb forquilla), 2 tomàquets madurs tallats a daus petits (2x2mm o 3x3mm), 1 ceba de figueres mitjana a daus (1x1mm), un raig d'oli d'oliva, una mica de sal i pebre, el suc de mitja llimona. Optatiu: substituïr la ceba per cilantre, afegir una miqueta de pols per Guacamole (estil Old el Paso). No poden faltar els trianglets de blat o bastonets de pa a mode cullera, clar

En aquest cas, poca cosa es pot dir del detall que ens ha fet arribar el Marc. També es pot canviar l'alvocat per mango i fer una combinació amb ceviche de salmó o sense el salmó, clar!

Jordi Toda

"...amanida de tomàquet amb formatge fresc, mongetes, pebrots, pipes i cues de pansa... I cervesa!..."

Si les mongetes son seques i fredes estarem parlant d'una variant de l'empedrat i aquest plat permet múltiples combinacions tot i que l'habitual és fer-lo amb bacallà esqueixat, es pot fer també amb tonyina. El toc dels fruits secs i les panses a les amanides hi queda genial. I ja posats a fer una amanida de l'hort, pots provar amb un carpaccio de carabassó també... La cerveseta fresqueta que no hi falti!!!

Enric Agud

"...paella..."

Ole tu, Enric... Si ningú ho arriba a dir ens enfonsem!!! Un clàssic que no pot faltar a l'estiu! Dues coses imprescindibles: el socarrat i el post dels Olleta de Verdures sobre les paelles. Que no falti el vi blanc, el mar, la companyia, i tot allò col·lateral que converteix una bona paella en una paella memorable!!!

Jofre Januè

"...sopa freda, tipus de meló o una vichissoise. 

Això si, acompanyat d'un vi blanc..."

Ben encertat! La vichissoise freda és boníssima, com ens agrada! I si a sobre hi posem unes xips de porro quedarà moderniki. Recomanable les versions amb pera (impressionant!), poma... I fins i tot de codony (quan en sigui l'època, clar). No oblidem la crema de ceba tendra que li hem suggerit al Tomàs o una crema de carbassa que servida fresqueta entra de fàbula. Això sí, el vi blanc guanya per golejada!!!

I com no, la Mònica Usart

"...sopa de meló amb trossets de pernil salat i unes gotetes de llimona. M'ho va ensenyar l'Alba, una molt bona amiga, un migdia d'estiu al Francàs..."

En la línia del Tomàs, l'Abel i el Jofre... Oju amb tanta crema de meló a l'estiu que aquesta fruita és baixa amb calories i laxant! Per tant, tot i que és molt refrescant, cal acompanyar-la d'alguna cosa que si no passarem gana! Cal triar bé el meló (busqueu els que tenen la pell més granulada i irregular i compte amb prémer la els extrems, probablement ho ha fet mitja botiga i no és un indicador gaire fiable). Sospeseu-lo amb una mà i piqueu-lo amb la mà plana amb l'altre si sona sec és que s'acosta al cogombre (per cert, sabeu que son de la mateixa família i que el meló estrictament es tracta d'una hortalissa?, us heu quedat tan glaçats com nosaltres, oi??)

Molt bé! i a vosaltres? què us agrada menjar a l'estiu?? Deixeu-nos el comentari que ens agradarà saber-ho!!!

Bon estiu a tothom!!!


Mònica i Jordi

MENÚ CEBA II

...i aquesta és la segona entrega del menú d'aquell fantàstic sopar: 

TEMPURA DE CEBA

Ingredients:   

Un ou, un quinto/llauna de cervesa rossa (freda), farina, sal, oli d'oliva, cebes tendres, gel. 

Elaboració: 

En primer lloc, traiem la part verda de la ceba deixant tres dits ben bons de tija verda. La tallem en quatre trossos (vigilant que ens quedin ben agafades per la part de l'arrel) i les posem en remull amb aigua a la nevera entre mitja hora i una hora. D'aquesta manera, s'aniran obrint per la part de la tija en forma de ventall.

Mentrestant preparem la tempura batent l'ou primer, afegint la cervesa freda i la sal desprès i empolvorant amb farina poc a poc sense deixar de batre fins a que agafi una textura fina i lleugerament espessa (al gust..). Un cop tenim la tenim preparada, la posem a la nevera una bona estona o al congelador si anem curts de temps

En el moment d'arrebossar-ho, afegim glaçons a la tempura i ofeguem els trossos de ceba, els fregim amb l'oli ben calent i emplatem.

Observacions: 

Així mateix estan espectaculars però si us agrada la cuina creativa, podeu fer una salsa fina de romesco o alguna amb soja. Al Jordi va ser la que més li va agradar pel contrast cruixent i la textura tova però no cuita del tot que agafa la ceba. 

CEBA AMB OLIVADA

Ingredients: 

Olivada negre, ceba tendra, oli d'oliva verge extra, escames de sal i cassoletes de pasta de full o bric

Elaboració: 

Si l'olivada la comprem feta només cal barrejar-la amb la ceba tallada a Brunoise Ciseler (que vol dir daus d'un mil·límetre quadrat), omplir la cassoleta i posar unes gotes d'oli i un polsim de sal escamada per sobre

Observacions:

És un aperitiu capritxós i que permet múltiples combinacions. Tanmateix, el tipus de tall de la ceba dóna un textura cruixent a la olivada que contrasta amb l'oli i la sal de forma molt divertida. Podeu provar-ho també amb una picada a base de fruits secs i una mica d'all.

TXAKA -CRANCÓ

Ingredients: 

Ceba tendra, barretes de surimi i maionesa

Elaboració: 

Cal tallar la ceba i el surimi i triturar-ho juntament amb la maionesa. Si preferiu fer-la vosaltres, podeu afegir una mica d'all per a que la barreja sigui més gustosa. 

Observacions: 

Es pot servir com un "pinxo" a sobre d'una llesca de pa o torrada, en un bol amb bastonets per a sucar, o bé dins de cassoletes que és com ho vam fer nosaltres. Existeixen múltiples variants (hi ha qui posa una mica d'ou dur ratllat per sobre, una làmina de pebrot, o anxova...). Per la seva rapidesa es converteix en un alternativa ràpida, versàtil i "resultona" per a convidats espontanis. A la nostra taula no en va quedar ni una mica!!!.

PASTÍSSET DE TRUITA DE CEBA

Ingredients: 

Ous, ceba, oli i sal

Elaboració: 

En primer lloc, posem a sofregir la ceba a foc lent fins que quedi ben daurada (si voleu accelerar la cocció, afegir una mica d'aigua mentre es cou), batem els ous i els salem. Untem els motlles de magdalena amb oli i posem una mica d'ou batut a la base, una culleradeta de ceba cuita tot seguit i tornem a posar ou per sobre. Ho posem a coure al forn durant uns 8 minuts a 150º/170º

Observacions: 

Es pot fer servir també un motlle de plumb cake i tallar-ho en porcions transversals mode pastís però el format individual de magdalena ens va agradar molt més. A part de la ceba, podeu també afegir altres ingredients que us vinguin de gust (bacó, verdures, etc...)

CEBA CRUA

Ingredients: 

Ceba crua, oli i sal (sembla una broma, no??)

Elaboració: 

És la mínima expressió de l'amanida de ceba i apte només per a amants incondicionals del bulb! Tallar-ho en Emincer més o menys (d'un mil·límetre de gruix de l'ample de la pròpia ceba). En el nostre cas vam fer servir el mateix tall que en la ceba amb tempura tot i que no és tan còmode alhora de menjar-la.

Observacions:  

Com diuen a Nargó (...i segurament a molts altres llocs) "la ceba crua fa créixer la cua" que és una variant interessada de la original "la ceba crua fa aixecar la cua" fent referència a les flatulències que tenien els burros després d'haver menjat ceba i que els feia aixecar la cua com a moviment previ a l'acte gàstric.

SALSA BARBACOA

Ingredients:  

Quatre tomàquets, una ceba, tres grans d'all, oli d’oliva, sucre, mel, vinagre de poma, comí, pebre en gra, clau d’espècie, mostassa, nou moscada, pebre vermell, julivert, farigola, romaní i  sal

Elaboració: 

Per començar farem un caramel amb el sucre i la mel, fins que agafi color. A continuació i afegirem les espècies i el vinagre i ho deixarem evaporar. Tot seguit hi posarem la ceba i els alls i deixarem que coguin una mica i redueixi l'aigua.

Al cap d’una estona afegim l'oli, els tomàquets, les herbes i la sal. Ho deixem coure a foc lent durant una bona estona (90’ / 120’) per a que evapori l'aigua. Per acabar, ho passarem pel colador xinès.

Observacions: 

Aquesta salsa la vam servir amb unes salsitxes de carn tallades a mida mossegada tot i que la podeu fer servir també en cuina a la brasa, pizzes, patates fregides i demés. 

MENÚ CEBA I

Amb els gairebé quatre quilos de ceba tendra que vam baixar calia fer alguna cosa ja que se'ns generaven dues qüestions logístiques que calia resoldre amb celeritat: l'espai que ocupaven a la nevera i la flaire que deixaven pel continent i contingut de la casa

Després de quadrar agendes i de sortejar alguns imprevistos vam aconseguir asseure’ns al voltant d’una taula amb nou propostes cebo-gastronòmiques gràcies a la Montse, a internet a la imaginació del cuiner del tàndem. 

• Amb crema freda 
• Escabetxada amb amanida d’escarola i bacallà 
• Macerada amb vinagre de poma, de mòdena, oli i sa
• Crua amb oli i sal 
• Picada amb olivada 
• En crancó 
• En pastís de truita 
• Amb tempura 
• Salsa barbacoa

Durant uns dies, el Jordi va estar donant voltes i voltes sobre com cuinar-la ja que no ens podíem limitar a un excepcional plat de ceba crua. A més, la Montse ja li va avançar que la tempura calia fer-la tenint en compte un parell de trucs bàsics i calia provar-ho! 

La nit abans, el Jordi comença els preparatius i per la tarda, un cop comprades les quatre coses de darrera hora, es posa a cuinar-ho tot. Tot plegat unes tres horetes de ceba, música i fogons.

Com que no tothom és tan apassionat a la ceba com nosaltres, afegim alguna altra cosa al menú una mica més "popular". En aquesta mateixa línia, la Mònica decideix portar unes postres de xocolata en deferència a l'amfitriona de la casa però per qüestions que ara no venen al cas, acaba portant una simple però resultona Comtessa. 

Com que fa bon temps sopem al pati i quan arriben els convidats, la taula està degudament parada i plena . La primera impressió és fonamental com a preludi d’una bona vetllada i tothom es desfà en elogis. L’efecte visual ha fet el seu efecte. És un bon començament...

El Jordi fa una breu explicació entre tímida i orgullosa de tot el que hi ha a la taula i procedim tots plegats a tascar-ho tot per ordre i a la vegada com si ens trobéssim en un judici sumaríssim. Vam assaborir cada gust, cada textura que pot agafar la ceba mentre riem per sota el nas al veure'ns com a veritables tastadors professionals.

La Glòria no deixa de mirar-nos incrèdula i amb una certa resignació ja que no és gens aficionada a la ceba però contenta per l'alliberació de l'espai de la nevera i per l'esperat retorn a la flaire habitual de la casa...

La conversa deriva en una diversitat de temes espontanis amb una bona dosi d’ironia i humor entorn la feina, la família, la casa, la ceba, Nargó, el nostre projecte, etc...

Aprofitem les postres per a preparar el licor de ceba que elaborem de forma un xic intuïtiva segons una formula italiana... 

Passa l’estona de la sobretaula amb rapidesa i tot i que estem bé i a gust, aviat decidim aixecar la sessió perquè, principalment la Mònica, s’ha de llevar aviat. 

Quedem que més endavant, de cara a les vacances ens tornarem a trobar sense presses per anar a dormir...i amb el licor de ceba a punt!

Aquestes son les receptes de tot el que vam fer amb ceba tendra:

CREMA DE CEBA TENDRA

 

Ingredients: 
Tres o quatre cebes tendres (un manat, vaja), un patata mitjana, un dau de mantega, dos gots de llet i un de caldo de verdures, una fulla de llorer, sal i pebre.

Elaboració: 
En primer lloc, cal pelar i tallar la ceba i la patata. Mentrestant, desfem la mantega a foc fluix a la cassola on farem la crema. 

Un cop desfeta, sofregim la ceba fins que quedi transparent i aleshores afegim la resta d’ingredients pujant el foc fins a arribar al punt de bullició moment en que baixarem el foc i deixarem coure uns vint minuts. Passada aquesta estona, traiem la fulla de llorer, deixem refredar i ho triturem rectificant de sal i pebre. 

És pot menjar calenta, tèbia o freda (preferible) i servir en mode aperitiu o crema individual amb uns trosses de pa torrat o fregit, virutes de pernil, etc..

Observacions: 
Aquesta crema és cosina germana de la Vichissoise feta amb porro i no ens agrada haver-ne d'escollir una. Només us direm que ens va apassionar per la frescor, dolçor i potència a més, servit com a aperitiu té un toc capritxós molt suggerent i original. A l'Aleix li va agradar especialment i va  determinar que era la millor proposta de la taula! 

CEBA ESCABETXADA AMB BACALLÀ I AMANIDA D'ESCAROLA

Ingredients:
Una ceba grossa, pebre negre, bitxo, orenga, farigola, sàlvia, llorer, romer, un trosset de pell de taronja, 100 cc de vinagre, 50 cc d’oli, sal, 250 g de bacallà d’esqueixar, una escarola, dues taronges.

Elaboració: 
En primer lloc enrossim la ceba tallada en juliana amb l’oli d'oliva. Un cop cuita, afegim les espècies, el vinagre i deixem reduir. Incorporem el bacallà i ho deixem coure un parell de minuts. Mentrestant, pelem la taronja a sang, tallem els grills i la barregem amb l’escarola. Posem la ceba escabetxada amb el bacallà per sobre i ja es pot servir.

Observacions: 
Aquesta va ser una de les recomanacions de l'Encarnació que segons ella, és la millor manera de menjar-se-la.  A nosaltres ens va sorprendre ja que el toc salat del bacallà contrasta molt bé amb la dolçor de la ceba i la combinació amb la taronja li dona un toc fresc, estiuenc i molt divertit. 

MACERADA AMB VINAGRES 

Ingredients:
Un manat de cebes tendres, un tassa de vinagre de poma i una tassa de vinagre de mòdena, dues tasses d'oli, sal

Elaboració:
Tallem la ceba en juliana i la posem en un bol amb l'oli, els dos vinagres i un pessic de sal. Opcionalment s'hi pot afegir una mica d'all picat o llavors de flor d'all. Deixar reposar una hora i servir.

Observacions: 
Al Jordi li apassiona especialment per ràpida, senzilla i versàtil i sempre que pot en te un bol a la nevera...preferiblement tendra però si no pot ser, doncs crua! Per a afegir a amanides o menjar-la sola com a aperitiu.

La resta de receptes us l'expliquem el proper dia...de moment, aneu provant amb aquestes i ens expliqueu, val?