MENÚ CEBA I

Amb els gairebé quatre quilos de ceba tendra que vam baixar calia fer alguna cosa ja que se'ns generaven dues qüestions logístiques que calia resoldre amb celeritat: l'espai que ocupaven a la nevera i la flaire que deixaven pel continent i contingut de la casa

Després de quadrar agendes i de sortejar alguns imprevistos vam aconseguir asseure’ns al voltant d’una taula amb nou propostes cebo-gastronòmiques gràcies a la Montse, a internet a la imaginació del cuiner del tàndem. 

• Amb crema freda 
• Escabetxada amb amanida d’escarola i bacallà 
• Macerada amb vinagre de poma, de mòdena, oli i sa
• Crua amb oli i sal 
• Picada amb olivada 
• En crancó 
• En pastís de truita 
• Amb tempura 
• Salsa barbacoa

Durant uns dies, el Jordi va estar donant voltes i voltes sobre com cuinar-la ja que no ens podíem limitar a un excepcional plat de ceba crua. A més, la Montse ja li va avançar que la tempura calia fer-la tenint en compte un parell de trucs bàsics i calia provar-ho! 

La nit abans, el Jordi comença els preparatius i per la tarda, un cop comprades les quatre coses de darrera hora, es posa a cuinar-ho tot. Tot plegat unes tres horetes de ceba, música i fogons.

Com que no tothom és tan apassionat a la ceba com nosaltres, afegim alguna altra cosa al menú una mica més "popular". En aquesta mateixa línia, la Mònica decideix portar unes postres de xocolata en deferència a l'amfitriona de la casa però per qüestions que ara no venen al cas, acaba portant una simple però resultona Comtessa. 

Com que fa bon temps sopem al pati i quan arriben els convidats, la taula està degudament parada i plena . La primera impressió és fonamental com a preludi d’una bona vetllada i tothom es desfà en elogis. L’efecte visual ha fet el seu efecte. És un bon començament...

El Jordi fa una breu explicació entre tímida i orgullosa de tot el que hi ha a la taula i procedim tots plegats a tascar-ho tot per ordre i a la vegada com si ens trobéssim en un judici sumaríssim. Vam assaborir cada gust, cada textura que pot agafar la ceba mentre riem per sota el nas al veure'ns com a veritables tastadors professionals.

La Glòria no deixa de mirar-nos incrèdula i amb una certa resignació ja que no és gens aficionada a la ceba però contenta per l'alliberació de l'espai de la nevera i per l'esperat retorn a la flaire habitual de la casa...

La conversa deriva en una diversitat de temes espontanis amb una bona dosi d’ironia i humor entorn la feina, la família, la casa, la ceba, Nargó, el nostre projecte, etc...

Aprofitem les postres per a preparar el licor de ceba que elaborem de forma un xic intuïtiva segons una formula italiana... 

Passa l’estona de la sobretaula amb rapidesa i tot i que estem bé i a gust, aviat decidim aixecar la sessió perquè, principalment la Mònica, s’ha de llevar aviat. 

Quedem que més endavant, de cara a les vacances ens tornarem a trobar sense presses per anar a dormir...i amb el licor de ceba a punt!

Aquestes son les receptes de tot el que vam fer amb ceba tendra:

CREMA DE CEBA TENDRA

 

Ingredients: 
Tres o quatre cebes tendres (un manat, vaja), un patata mitjana, un dau de mantega, dos gots de llet i un de caldo de verdures, una fulla de llorer, sal i pebre.

Elaboració: 
En primer lloc, cal pelar i tallar la ceba i la patata. Mentrestant, desfem la mantega a foc fluix a la cassola on farem la crema. 

Un cop desfeta, sofregim la ceba fins que quedi transparent i aleshores afegim la resta d’ingredients pujant el foc fins a arribar al punt de bullició moment en que baixarem el foc i deixarem coure uns vint minuts. Passada aquesta estona, traiem la fulla de llorer, deixem refredar i ho triturem rectificant de sal i pebre. 

És pot menjar calenta, tèbia o freda (preferible) i servir en mode aperitiu o crema individual amb uns trosses de pa torrat o fregit, virutes de pernil, etc..

Observacions: 
Aquesta crema és cosina germana de la Vichissoise feta amb porro i no ens agrada haver-ne d'escollir una. Només us direm que ens va apassionar per la frescor, dolçor i potència a més, servit com a aperitiu té un toc capritxós molt suggerent i original. A l'Aleix li va agradar especialment i va  determinar que era la millor proposta de la taula! 

CEBA ESCABETXADA AMB BACALLÀ I AMANIDA D'ESCAROLA

Ingredients:
Una ceba grossa, pebre negre, bitxo, orenga, farigola, sàlvia, llorer, romer, un trosset de pell de taronja, 100 cc de vinagre, 50 cc d’oli, sal, 250 g de bacallà d’esqueixar, una escarola, dues taronges.

Elaboració: 
En primer lloc enrossim la ceba tallada en juliana amb l’oli d'oliva. Un cop cuita, afegim les espècies, el vinagre i deixem reduir. Incorporem el bacallà i ho deixem coure un parell de minuts. Mentrestant, pelem la taronja a sang, tallem els grills i la barregem amb l’escarola. Posem la ceba escabetxada amb el bacallà per sobre i ja es pot servir.

Observacions: 
Aquesta va ser una de les recomanacions de l'Encarnació que segons ella, és la millor manera de menjar-se-la.  A nosaltres ens va sorprendre ja que el toc salat del bacallà contrasta molt bé amb la dolçor de la ceba i la combinació amb la taronja li dona un toc fresc, estiuenc i molt divertit. 

MACERADA AMB VINAGRES 

Ingredients:
Un manat de cebes tendres, un tassa de vinagre de poma i una tassa de vinagre de mòdena, dues tasses d'oli, sal

Elaboració:
Tallem la ceba en juliana i la posem en un bol amb l'oli, els dos vinagres i un pessic de sal. Opcionalment s'hi pot afegir una mica d'all picat o llavors de flor d'all. Deixar reposar una hora i servir.

Observacions: 
Al Jordi li apassiona especialment per ràpida, senzilla i versàtil i sempre que pot en te un bol a la nevera...preferiblement tendra però si no pot ser, doncs crua! Per a afegir a amanides o menjar-la sola com a aperitiu.

La resta de receptes us l'expliquem el proper dia...de moment, aneu provant amb aquestes i ens expliqueu, val?