PRIMER CONTACTE AMB MERCABARNA

Ens trobem un dimarts qualsevol, sota un sol de justicia, a la Plaça de la Creu, just després de dinar per anar cap a Mercabarna. 

 
Durant el viatge, com fem sempre, ens anem plantejant aquelles preguntes que li farem al Joaquim Ros, el director d'explotació de Mercabarna, amb qui hem quedat per tenir un primer contacte i que ens expliqui què s'hi cou allà dins.

Ens ha semblat que no podíem parlar de la relació dels productes, la meteorologia i la cuina d'un territori passant per alt el major mercat de distribució de fruites i verdures del sud d'Europa. La informació d'avui segur que ens dona una visió interessant del que cultivem i mengem a casa nostra.

Quan arribem ens quedem ben parats de la magntiud d'aquest indret, i la Mònica es sorprèn al veure que allò és com un petit poble: caixes, quioscs, bars, un hotel, una llar d'infants...

Ens dirigim cap a l'edifici directiu i demanem pel Joaquim. Ens envien a la planta 5 i allà ens reben per anar cap a una sala de reunions. Tot i això, tenim temps per fer alguna foto...que últimament no hi pensem mai!!!

El primer que hem fet ha estat explicar, com sempre, a què ens dediquem, quins són els nostres neguits i per què ens hem posat en tota aquesta aventura. En Joaquim de seguida ha vist per on anavem i ens ha facilitat força documentació sobre els diferents productes que arriben a Mercabarna, la seva procedència, com ha canviat l'origen de les fruites i les hortalisses amb els anys...

Ens ha sorprès la involució que ha patit el consum del producte de Catalunya, especialment el provinent de la conca del Llobregat des del 1996 fins a l'actualitat. El tramat de vies de comunicació (carreteres, vies de tren) i les contínues ampliacions de l'aeroport han anat parcel·lant l'antic espai de cultiu limitant així la producció. Això ha derivat també en que molts pagesos han deixat de ser-ho a temps complert o han renunciat del tot a treballar les seves terres. Tot plegat ha fet que Barcelona, passi del primer lloc en percentatge de producció d'hortalisses el 1996 (amb un 24,1%) al tercer (amb un 13,6%) i en el cas de la fruita,  ha deixat d'estar entre les deu primeres zones de producció. Un desastre, vaja!






A la Mònica se li han il·luminat els ulls, quan ha començat a sentir quins productes tenen més relació amb el clima de la zona! Ens sorprèn especialment el gran nombre de verdures "nostrades" que importem d'arreu del món...

- La ceba de Figueres: és una varietat de casa nostra, és resistent al fred i el necessita just després de ser plantada, però necessita temperatures elevades i força hores de llum natural per créixer. A altres indrets del món s'han trobat unes característiques climàtiques semblants, fet que permet que es puguin cultivar també allà.

- Cireres de Móra d'Ebre: la producció de cireres de Móra d'Ebre és destacada, tant pel que fa a la quantitat com a la qualitat del producte. Veient, dia a dia, les temperatures d'aquesta zona, hem vist que el fet que sigui un punt del país especialment càlid, pot influir.

- Patates: les patates a partir de 1.000 metres, t'evites certs bacteris que poden portar problemes a partir d'aquesta alçada però en canvi, surten petites tot i que molt gustoses. Mal negoci i si no pesen! 

- Carxofa del prat: és l'únic ingredient que es pot determinar com a autòcton i exclusiu de la zona de la conca del Llobregat 

 

De coses en van sortir moltíssimes i ens han servit per a contextualitzar la situació de la demanada i del consum actual vs la producció que es fa a casa nostra. Com a conclusions podríem afirmar:

• La producció de fruita i verdura que es fa a Catalunya està descompensada amb la demanda dels habitants 
• Les grans línies de l'aposta estratègica dels darrers anys no han estat entorn a la producció sinó en distribució
• Els hàbits de consum els habitants d'un territori son els que marquen l'oferta existent al mercat. Si Aquests hàbits no estan vinculats als productes de temporada i vinculats al territori no hi ha res a fer.

Així podríem estar una bona estona però en el fons, tot gira entorn al model més o menys imposat, mes o menys induït, més o menys compromès, més o menys racional...i això, un cop més es tracta d'una qüestió de política internacional que barreja interessos, necessitats i estratègia de forma poc entenedora i encara menys trasparent. Voilà!