EL PARC AGRARI DEL LLOBREGAT I LES CARXOFES

Fa uns dies vam rebre una invitació molt especial que ens va fer moltíssima il·lusió, es tractava de fer una visita guiada pel Delta del Llobregat descobrint paratges i indrets fantàstics i com no, amb parada obligada a Can Comas, seu del Parc Agrari del Llobregat. 

La visita estava organitzada per l'Àrea Metropolitana de Barcelona amb la col·laboració de la revista Descobrir Catalunya i vam pensar que després de la visita amb en Joaquim a Mercabarna, seria interessant veure el contrast entre dos dels agents de gestió agrícola i comercial més importants al nostre país. Així doncs, ens hi vam apuntar sense pensar-ho!





Una de les parades que vam fer va ser per veure com estava organitzada i gestionada la llera del riu Llobregat. 

El dia abans (4 d'octubre) hi havia hagut una situació de ruixats intensos i tempestes, que havia escombrat tot el país. De ben segur que, molts de vosaltres recordeu com us vau quedar de xops aquella tarda de divendres! Doncs bé, això ho vam poder veure perfectament reflectit al mateix riu, que baixava ben marró.

Si deixem de banda la meteorologia i ens centrem en el clima, aquesta és una zona regulada per la influència del mar, protegida per la Serralada Litoral i exposada a uns vents que venen del sud sud-est i acaben donant un clima més aviat suau durant l'hivern i fins i tot càlid al setembre i l'octubre (només cal fixar-nos en aquest any per veure'n un clar exemple). Pel que fa a la pluviometria, ronda els 583 mm de mitjana anual, i poques vegades es produeixen calamarsades o pedregades. Tot plegat ofereix una situació perfecte pel cultiu que es fa al delta.

Després d'una bona estona sobre la bici i d'haver descobert les infinites possibilitats que ofereix el Parc Fluvial de St. Boi amb raconets preciosos i una xarxa de camins aptes per a passejar, córrer i pedalar, vam arribar a Can Comas, seu del Parc Agrari on ens esperaven per a explicar-nos el seu projecte engegat al 1998. 

La iniciativa va comptar amb la complicitat de tres administracions supramunicipals (Diputació de Barcelona, Consell Comarcal del Baix Llobregat i Generalitat de Catalunya), el sindicat Unió de Pagesos i catorze municipis (Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Gavà, L'Hospitalet de Llobregat, Molins de Rei, Pallejà, El Papiol, El Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Viladecans). Això ja ens dona una mostra de la necessitat latent que hi havia, d'engegar mecanismes formals de protecció de la zona altament amenaçada per la seva situació estratègica en matèria de serveis i logística.

El que històricament havia estat una zona fèrtil de conreu, motor de d'economia i rebost de la població de gran part de Catalunya es veia abocada a una degradació preocupant que calia abordar amb fermesa. Posar d'acord tantes administracions i agents és un clar exemple del compromís que aleshores van prendre els impulsors del consorci.

El Parc compta amb gairebé tres hectàrees que es distribueixen entre sis centes vint-i-una explotacions al llarg del riu Llobregat. En el marc del suport a aquests productors, una de les iniciatives que estan duent a terme és la promoció del "Mercat de Pagès" que es du a terme a diversos municipis de la conca del Llobregat i la dinamitazació del portal "El camp a casa" amb un cercador de productors, productes i punts de venda.

Juntament amb la Cirera, i tal i com ens va comentar el Joaquim, la carxofa és el producte autòcton de la zona per excel·lència amb gairebé cent anys d'història de cultiu a al zona i no és en va que una de les apostes del Parc Agrari és potenciar-la com a producte local, pendent encara del distintiu europeu de qualitat d'Indicació Geogràfica Protegida.

"El tipus de terreny del Delta, el clima ben temperat per la protecció de les muntanyes i l'acció marina de la Mediterrània fan que la carxofa sigui aquí més dolça i tendra"

Per cert, sabíeu que segons la mitologia romana Júpiter és va enamorar de Cynara, una noia de gran bellesa però que el va acabar rebutjant. Ell, enfurismat la va transformar en flor de carxofa convertint-la en la més bonica de l'hort.

Tot i que sembla enguany la temporada anirà un xic tard degut a la calor de les darreres setmanes, no volíem deixar passar la oportunitat de fer-vos arribar algunes receptes amb aquesta joia de l'hort. 

Aquí us hem deixat un dossier extens sobre la carxofa que han penjat els amics d'esperits viatgers

CARXOFES CONFITADES

L'oli te el punt de bullició a 300º i és a partir d'aquest moment que tot el hi posem es "fregeix". Per confitar no podem passar dels 100º i si no teniu un termòmetre, ho podeu fer a ull temperant el foc quan comencin a sortir les primeres tímides bombolles. En aquest moment, si hi poseu el dit no us cremareu.

Per a confitar carxofes és necessari que siguin tendres i fresques (no han de tenir les puntes de les fulles negres. Es pot aprofitar bona par de la tija prèviament pelada i cal deixar els cors al descobert de la punta. Un cop preparades, les ofeguem en una olla amb oli d'oliva suficient amb un parell o tres dents d'all, uns gras de pebre i sal. Fins i tot, conec a algú que li posa un bon raig de vi blanc (tot i que tècnicament, no m'atreviria a dir que es tracta d'un confitat). Es deixa coure a baixa temperatura durant uns 30'/40', s'escorren i es poden servir tant fredes o calentes i tan pot servir per a un aperitiu juntament amb pernil, anxova, formatge, etc o com a acompanyant de carn o peix. És una de les formes més suggerents de menjar-la ja que manté el seu aroma i frescor.

Aquí us deixem unes quantes propostes més per a cuinar-la, esperem que us agradin i les gaudiu tant com nosaltres....quan n'hi hagi!

• Mandonguilles de carxofa
• Cassoletes de carxofa amb pernil
• Pastís de carxofes
• Quiche de carxofa, pernil i formatge
• Risotto de carxofes

Si voleu veure algunes fotos de la resta de la jornada amb més companys blogaires, aquí les teniu...un dia rodó, tu!

ELS TOMÀQUETS DE SÚRIA, DE LA MÉTEO AL PLAT!

Abans de l'estiu, vam donar la benvinguda al tomàquet, aquell dia però encara no disposàvem de cap exemplar per experimentar. Ara ja els tenim aquí!

La tomaquera necessita un ambient càlid per poder créixer. Es planta durant la primavera i va produint tomàquets fins que arriba el fred. El mes de juny no prometia una temporada gaire bona. Les temperatures es van quedar molt frenades i van ser més baixes del que és habitual en el primer mes d'estiu. Tot plegat va fer que els tomàquets comencessin a sortir tard. El mes de juliol va ser més càlid del que tocaria, en alguns punts del Bages, com és el cas de Súria. En canvi des d'altres sectors com Muntanyola, a Osona, en Peyu ens comentava que no hi havia manera de que arranquessin, ja que allà la temperatures s'havia mantingut força a ratlla. El mes d'agost va ser molt normal pel que fa a les temperatures (sense cap episodi d'onada de calor). Aquesta normalitat marcada per un ambient més aviat càlid, va ajudar a agafar embranzida a aquells tomàquets que encara no havien madurat prou.

En Roger, de Súria, ens va portar uns quants tomàquets rosa del Cardener. Només que t'hi acostaves ja senties la deliciosa olor!

La Mònica no se'n va poder estar i només arribar a casa ja va trossejar un tomàquet, el va amanir amb oli i sal i va gaudir d'aquell gust incomparable! Quan la resta de tomàquets van arribar a les mans del Jordi, però, ja van agafar un art més culinari.

El Jordi va tallar els tomàquets a dauets i després va fer el mateix amb un dau de salmó que havia fet en salaó. Ho va regar amb un bon oli d'arbequina, i una petita boleta de mostassa antiga. Per finalitzar, va espolsar-hi una mica de sal rosa de l'Himàlaia. I no només això, sinó que va fer una presentació ideal per un sopar de luxe!

Aquí teniu el resultat:

Com podeu veure i comprovar, ràpid, simple i vistós!

QUIN ÉS EL PLAT PREFERIT D'ESTIU DE...

...els nostres amics meteoròlegs??

En un espai dedicat a la meteorologia i a la gastronomia del nostre país, ens ha semblat que era el lloc més adequat per explicar-vos quins són els plats preferits d'estiu, d'alguns dels meteoròlegs de casa nostra. 

Voleu saber quina és la seva combinació ideal de cuina i estiu? Aquí teniu les respostes d'alguns dels homes i les dones del temps del Servei Meteorològic de Catalunya, TV3, Catalunya ràdio, el canal 3/24, el diari Ara, Rac1, Rac105 i 8tv. 

Ens hem permès fer alguns comentaris i suggeriments culinaris de mans de la Nuni i la Sandra col·laboradores de meteocuina i del Jordi, clar...

Digueu-nos també quina és la vostra combinació ideal de "cuina i estiu" deixant un comentari a aquesta entrada... Va que farem un bon recull per a superar la calor i gaudir de les vacances també a la taula!

Aquí van tots ells i els seus plats... I sobretot moltes gràcies per col·laborar!!!

Tomàs Molina

"...tot tipus de cremes fredes, especialment gaspatxo, i també l'arròs amb cigrons..."

A l'estiu les cremes fredes son perfectes perquè les pots deixar enllestides i servir-les en qualsevol moment, a més, ens ajuden a combatre la calor. Pots provar també amb una crema de ceba tendra, un gaspatxo de tomàquet i maduixots amb llagostins o un d'escalivada. L'arròs amb cigrons deu ser genial servir-lo també fred amb una bona cullerada de maionesa amb all.

Eloi Cordomí

"...uns xipirons i un bon vi blanc davant del mar..."

Més que el plat de vegades el que ens fa gaudir d'un moment és l'entorn! Els xipironets m'imagino que es refereix a l'Andalusa? O a la planxa amb all i julivert! El vi blanc davant del mar que no hi falti! Un plat rodó, clar que sí! Però que us sembla arrodonir el plat acompanyant els xipirons amb una maionesa de tinta? Queda molt curiosa i bona, i és tan fàcil com afegir un sobret de tinta a la maionesa que fem habitualment. Fins i tot, pots quedar-te amb el personal amb un arrebossat negre!

Abel Queralt

"...gaspatxo i meló amb pernil..."

Un classic molt clàssic i molt "resultón" habitual en les taules d'estiu!!! Es pot modernitzar afegint maduixots, cirera, síndria o fer un "ajoblanco" de pinyons per fer-lo diferent. També Podem intercanviar les seves presentacions fent un gaspatxo sòlid posant sobre una llesca de pa les verduretes ben tallades. En qualsevol gaspatxo no pot faltar el contrast de textures amb les verdures tallades tallades a petits daus. El meló amb pernil també es pot servir com una crema de meló amb encenalls de pernil ibèric...

Eliseu Vilaclara

"...macarrons gratinats amb sèpia i gambes..."

En aquest cas haurem de vigilar alhora de gratinar de no passar-nos del punt de cocció de la sípia i les gambes per la doble font de calor (sofregit i gratinat). Podem aprofitar la substància que ens dóna el cap de la gamba per fer una salseta sublim!

Francesc Mauri

"...un bon tall de carn al punt, mig quilo cap amunt, amb salsa de ceps..."

Poca cosa a dir d'aquest plat que ens sembla espectacular!!! Cal tenir en compte que el tret diferencial el marcarà la qualitat de la carn. Importantíssim! La millor carn és de vedella, vaca, bou d'edat avançada i reposada per a evitar el "rigor mortis". També podem fer la salseta de trompetes per variar i tenim múrgoles fresques tardanes (ja que és un bolet de primavera) aconseguirem un plat per plorar de l'emoció! Però alerta de fer aquest banquet a la nit que. amb la calor ens pot costar agafar el son. En aquest cas és obligat fer una bona passejada per la platja per tirar avall  ;-)

Gemma Puig

"...amanida de pasta freda, alguna cosa de peix de segon i síndria de postres..."

Un àpat molt complet i refrescant! Molta gent acostuma a fer plat únic quan menja pasta, però si es serveix una ració no massa gran un peixet de segon hi va de fàbula! Heu provat mai de fer l'amanida de pasta amb boletes de mozzarella, tomàquets cirerols, alfàbrega i olives negres? Una versió de l'amanida caprese d'allò més refrescant! Oju amb la síndria per postres al sopar que ens pot donar la nit fent viatges al lavabo a buidar la bufeta! (perdoneu però ho havíem de dir... Hehehe).

Dani Ramírez

"...calamarcets d'Arenys arrebossats. 

Els prenc al xiringuitu de la platja de la Musclera a Arenys, o al Port..."

Per qui no els conegui, els calamarcets d'Arenys s'estan fent un lloc a la cuina de casa nostra, fins i tot compten amb unes jornades gastronòmiques (Les Calamarenys). L'arrebossat pot ser a l'andalusa, a la romana o amb les diferents variants de tempura. Com en el cas dels xipirons de l'Eloi, se n'hi poden treure molt de profit cuinats i servits de mil maneres! 

Miquel Bernis

"...amanida d'arròs que fem a casa i que ma mare n'hi diu "arròs pepeta". Aquest nom és degut a una tieta de ma mare, que es veu que el va començar a fer. Es tracta d'arròs blanc, salsa de tomàquet, maionesa, tonyina i ou dur ratllat, tot barrejat..."

Deu ser una cosa arrelada a Molins de Rei perquè el Jordi també la fa a casa seva!!! Es pot servir tot barrejat o bé per separat per a cadascú es faci el plat al gust posant a la taula també olives, blat de moro, formatge, enciam....Una proposta on podem convertir els més petits de casa en protagonistes alhora de preparar-ho tot en bols i safates.  

Marc Candela

"...guacamole casolà..." 

Recepta del Marc: 3 alvocats MADURS (pastats amb forquilla), 2 tomàquets madurs tallats a daus petits (2x2mm o 3x3mm), 1 ceba de figueres mitjana a daus (1x1mm), un raig d'oli d'oliva, una mica de sal i pebre, el suc de mitja llimona. Optatiu: substituïr la ceba per cilantre, afegir una miqueta de pols per Guacamole (estil Old el Paso). No poden faltar els trianglets de blat o bastonets de pa a mode cullera, clar

En aquest cas, poca cosa es pot dir del detall que ens ha fet arribar el Marc. També es pot canviar l'alvocat per mango i fer una combinació amb ceviche de salmó o sense el salmó, clar!

Jordi Toda

"...amanida de tomàquet amb formatge fresc, mongetes, pebrots, pipes i cues de pansa... I cervesa!..."

Si les mongetes son seques i fredes estarem parlant d'una variant de l'empedrat i aquest plat permet múltiples combinacions tot i que l'habitual és fer-lo amb bacallà esqueixat, es pot fer també amb tonyina. El toc dels fruits secs i les panses a les amanides hi queda genial. I ja posats a fer una amanida de l'hort, pots provar amb un carpaccio de carabassó també... La cerveseta fresqueta que no hi falti!!!

Enric Agud

"...paella..."

Ole tu, Enric... Si ningú ho arriba a dir ens enfonsem!!! Un clàssic que no pot faltar a l'estiu! Dues coses imprescindibles: el socarrat i el post dels Olleta de Verdures sobre les paelles. Que no falti el vi blanc, el mar, la companyia, i tot allò col·lateral que converteix una bona paella en una paella memorable!!!

Jofre Januè

"...sopa freda, tipus de meló o una vichissoise. 

Això si, acompanyat d'un vi blanc..."

Ben encertat! La vichissoise freda és boníssima, com ens agrada! I si a sobre hi posem unes xips de porro quedarà moderniki. Recomanable les versions amb pera (impressionant!), poma... I fins i tot de codony (quan en sigui l'època, clar). No oblidem la crema de ceba tendra que li hem suggerit al Tomàs o una crema de carbassa que servida fresqueta entra de fàbula. Això sí, el vi blanc guanya per golejada!!!

I com no, la Mònica Usart

"...sopa de meló amb trossets de pernil salat i unes gotetes de llimona. M'ho va ensenyar l'Alba, una molt bona amiga, un migdia d'estiu al Francàs..."

En la línia del Tomàs, l'Abel i el Jofre... Oju amb tanta crema de meló a l'estiu que aquesta fruita és baixa amb calories i laxant! Per tant, tot i que és molt refrescant, cal acompanyar-la d'alguna cosa que si no passarem gana! Cal triar bé el meló (busqueu els que tenen la pell més granulada i irregular i compte amb prémer la els extrems, probablement ho ha fet mitja botiga i no és un indicador gaire fiable). Sospeseu-lo amb una mà i piqueu-lo amb la mà plana amb l'altre si sona sec és que s'acosta al cogombre (per cert, sabeu que son de la mateixa família i que el meló estrictament es tracta d'una hortalissa?, us heu quedat tan glaçats com nosaltres, oi??)

Molt bé! i a vosaltres? què us agrada menjar a l'estiu?? Deixeu-nos el comentari que ens agradarà saber-ho!!!

Bon estiu a tothom!!!


Mònica i Jordi

PRIMER CONTACTE AMB MERCABARNA

Ens trobem un dimarts qualsevol, sota un sol de justicia, a la Plaça de la Creu, just després de dinar per anar cap a Mercabarna. 

 
Durant el viatge, com fem sempre, ens anem plantejant aquelles preguntes que li farem al Joaquim Ros, el director d'explotació de Mercabarna, amb qui hem quedat per tenir un primer contacte i que ens expliqui què s'hi cou allà dins.

Ens ha semblat que no podíem parlar de la relació dels productes, la meteorologia i la cuina d'un territori passant per alt el major mercat de distribució de fruites i verdures del sud d'Europa. La informació d'avui segur que ens dona una visió interessant del que cultivem i mengem a casa nostra.

Quan arribem ens quedem ben parats de la magntiud d'aquest indret, i la Mònica es sorprèn al veure que allò és com un petit poble: caixes, quioscs, bars, un hotel, una llar d'infants...

Ens dirigim cap a l'edifici directiu i demanem pel Joaquim. Ens envien a la planta 5 i allà ens reben per anar cap a una sala de reunions. Tot i això, tenim temps per fer alguna foto...que últimament no hi pensem mai!!!

El primer que hem fet ha estat explicar, com sempre, a què ens dediquem, quins són els nostres neguits i per què ens hem posat en tota aquesta aventura. En Joaquim de seguida ha vist per on anavem i ens ha facilitat força documentació sobre els diferents productes que arriben a Mercabarna, la seva procedència, com ha canviat l'origen de les fruites i les hortalisses amb els anys...

Ens ha sorprès la involució que ha patit el consum del producte de Catalunya, especialment el provinent de la conca del Llobregat des del 1996 fins a l'actualitat. El tramat de vies de comunicació (carreteres, vies de tren) i les contínues ampliacions de l'aeroport han anat parcel·lant l'antic espai de cultiu limitant així la producció. Això ha derivat també en que molts pagesos han deixat de ser-ho a temps complert o han renunciat del tot a treballar les seves terres. Tot plegat ha fet que Barcelona, passi del primer lloc en percentatge de producció d'hortalisses el 1996 (amb un 24,1%) al tercer (amb un 13,6%) i en el cas de la fruita,  ha deixat d'estar entre les deu primeres zones de producció. Un desastre, vaja!






A la Mònica se li han il·luminat els ulls, quan ha començat a sentir quins productes tenen més relació amb el clima de la zona! Ens sorprèn especialment el gran nombre de verdures "nostrades" que importem d'arreu del món...

- La ceba de Figueres: és una varietat de casa nostra, és resistent al fred i el necessita just després de ser plantada, però necessita temperatures elevades i força hores de llum natural per créixer. A altres indrets del món s'han trobat unes característiques climàtiques semblants, fet que permet que es puguin cultivar també allà.

- Cireres de Móra d'Ebre: la producció de cireres de Móra d'Ebre és destacada, tant pel que fa a la quantitat com a la qualitat del producte. Veient, dia a dia, les temperatures d'aquesta zona, hem vist que el fet que sigui un punt del país especialment càlid, pot influir.

- Patates: les patates a partir de 1.000 metres, t'evites certs bacteris que poden portar problemes a partir d'aquesta alçada però en canvi, surten petites tot i que molt gustoses. Mal negoci i si no pesen! 

- Carxofa del prat: és l'únic ingredient que es pot determinar com a autòcton i exclusiu de la zona de la conca del Llobregat 

 

De coses en van sortir moltíssimes i ens han servit per a contextualitzar la situació de la demanada i del consum actual vs la producció que es fa a casa nostra. Com a conclusions podríem afirmar:

• La producció de fruita i verdura que es fa a Catalunya està descompensada amb la demanda dels habitants 
• Les grans línies de l'aposta estratègica dels darrers anys no han estat entorn a la producció sinó en distribució
• Els hàbits de consum els habitants d'un territori son els que marquen l'oferta existent al mercat. Si Aquests hàbits no estan vinculats als productes de temporada i vinculats al territori no hi ha res a fer.

Així podríem estar una bona estona però en el fons, tot gira entorn al model més o menys imposat, mes o menys induït, més o menys compromès, més o menys racional...i això, un cop més es tracta d'una qüestió de política internacional que barreja interessos, necessitats i estratègia de forma poc entenedora i encara menys trasparent. Voilà!

DONEM LA BENVINGUDA AL TOMÀQUET!

Després de dies parlant de la ceba de Coll de Nargó, avui passem el relleu a un nou producte: el tomàquet! No hi ha una època millor que l'estiu, per parlar-vos d'aquesta hortalissa.

A Catalunya tenim una gran varietat de tomàquets, de diferents gustos, formes i mides. El seu conreu arriba a molts racons del país: a la façana litoral, al Pla de Lleida, al Vallès, en punts de la Catalunya central...

Trobem des del dolç tomàquet de la pera, típic dels horts empordanesos, fins el tomàquet del Benach de  sabor intens i tradicional de les comarques tarragonines. Però nosaltres ens hem centrat especialment, en el tomàquet rosa del Cardener. 

Tomàquet rosa del Cardener

En Roger Torruella, de Súria de tota la vida, ens va parlar d'aquesta varietat de tomàquet. És característica d'aquesta vila i clarament diferenciada d'altres tipus de tomàquets. És buit per dins, presenta un color rosat, té la pell fina i un gust molt característic. Però el punt que ens ha cridat especialment l'atenció és que el microclima de la zona és un dels factors més importants, perquè el cultiu d'aquest tomàquet es faci de manera tradicional des de les llars i petits conreus. En poques hores passa del seu lloc de cultiu al mercat.

En Peyu, que fa anys que està familiaritzat amb el cultiu dels tomàquets, ens comenta que "els tomàquets, si no fa calorades fortes, no creixen. És el factor que diferencia aquest tipus d'hortalisses d'altres".

Després d'un juny especialment fresc, doncs, aquest any es pot endarrerir la desitjada arribada dels tomàquets, no només dels de Súria, sinó també de la resta de tomàquets de les nostres terres.

Segons el Servei Meteorològic de Catalunya, aquest juny ha estat el més fred des de l'any 1992. A continuació podem veure el mapa que ens mostra la diferència entre la temperatura mitjana del mes de juny d'aquest any i la mitjana climàtica:

Els colors blavosos ens mostren com ha estat un mes especialment fresc a tot el país i també a la comarca del Bages.

Pel que fa a la quantitat de precipitació recollida, respecte a la mitjana:

Podem veure com varia segons l'indret de Catalunya. Al Pirineu de Lleida i en punts de les Terres de l'Ebre i de Ponent, ha plogut més del que seria habitual en un mes de juny. En canvi a la resta del país, aquests colors més vermells i taronges, ens mostren que la precipitació ha estat més aviat escassa.

Com influiran aquestes variables a la producció dels tomàquets d'enguany? Ho anirem seguint!

MENÚ CEBA II

...i aquesta és la segona entrega del menú d'aquell fantàstic sopar: 

TEMPURA DE CEBA

Ingredients:   

Un ou, un quinto/llauna de cervesa rossa (freda), farina, sal, oli d'oliva, cebes tendres, gel. 

Elaboració: 

En primer lloc, traiem la part verda de la ceba deixant tres dits ben bons de tija verda. La tallem en quatre trossos (vigilant que ens quedin ben agafades per la part de l'arrel) i les posem en remull amb aigua a la nevera entre mitja hora i una hora. D'aquesta manera, s'aniran obrint per la part de la tija en forma de ventall.

Mentrestant preparem la tempura batent l'ou primer, afegint la cervesa freda i la sal desprès i empolvorant amb farina poc a poc sense deixar de batre fins a que agafi una textura fina i lleugerament espessa (al gust..). Un cop tenim la tenim preparada, la posem a la nevera una bona estona o al congelador si anem curts de temps

En el moment d'arrebossar-ho, afegim glaçons a la tempura i ofeguem els trossos de ceba, els fregim amb l'oli ben calent i emplatem.

Observacions: 

Així mateix estan espectaculars però si us agrada la cuina creativa, podeu fer una salsa fina de romesco o alguna amb soja. Al Jordi va ser la que més li va agradar pel contrast cruixent i la textura tova però no cuita del tot que agafa la ceba. 

CEBA AMB OLIVADA

Ingredients: 

Olivada negre, ceba tendra, oli d'oliva verge extra, escames de sal i cassoletes de pasta de full o bric

Elaboració: 

Si l'olivada la comprem feta només cal barrejar-la amb la ceba tallada a Brunoise Ciseler (que vol dir daus d'un mil·límetre quadrat), omplir la cassoleta i posar unes gotes d'oli i un polsim de sal escamada per sobre

Observacions:

És un aperitiu capritxós i que permet múltiples combinacions. Tanmateix, el tipus de tall de la ceba dóna un textura cruixent a la olivada que contrasta amb l'oli i la sal de forma molt divertida. Podeu provar-ho també amb una picada a base de fruits secs i una mica d'all.

TXAKA -CRANCÓ

Ingredients: 

Ceba tendra, barretes de surimi i maionesa

Elaboració: 

Cal tallar la ceba i el surimi i triturar-ho juntament amb la maionesa. Si preferiu fer-la vosaltres, podeu afegir una mica d'all per a que la barreja sigui més gustosa. 

Observacions: 

Es pot servir com un "pinxo" a sobre d'una llesca de pa o torrada, en un bol amb bastonets per a sucar, o bé dins de cassoletes que és com ho vam fer nosaltres. Existeixen múltiples variants (hi ha qui posa una mica d'ou dur ratllat per sobre, una làmina de pebrot, o anxova...). Per la seva rapidesa es converteix en un alternativa ràpida, versàtil i "resultona" per a convidats espontanis. A la nostra taula no en va quedar ni una mica!!!.

PASTÍSSET DE TRUITA DE CEBA

Ingredients: 

Ous, ceba, oli i sal

Elaboració: 

En primer lloc, posem a sofregir la ceba a foc lent fins que quedi ben daurada (si voleu accelerar la cocció, afegir una mica d'aigua mentre es cou), batem els ous i els salem. Untem els motlles de magdalena amb oli i posem una mica d'ou batut a la base, una culleradeta de ceba cuita tot seguit i tornem a posar ou per sobre. Ho posem a coure al forn durant uns 8 minuts a 150º/170º

Observacions: 

Es pot fer servir també un motlle de plumb cake i tallar-ho en porcions transversals mode pastís però el format individual de magdalena ens va agradar molt més. A part de la ceba, podeu també afegir altres ingredients que us vinguin de gust (bacó, verdures, etc...)

CEBA CRUA

Ingredients: 

Ceba crua, oli i sal (sembla una broma, no??)

Elaboració: 

És la mínima expressió de l'amanida de ceba i apte només per a amants incondicionals del bulb! Tallar-ho en Emincer més o menys (d'un mil·límetre de gruix de l'ample de la pròpia ceba). En el nostre cas vam fer servir el mateix tall que en la ceba amb tempura tot i que no és tan còmode alhora de menjar-la.

Observacions:  

Com diuen a Nargó (...i segurament a molts altres llocs) "la ceba crua fa créixer la cua" que és una variant interessada de la original "la ceba crua fa aixecar la cua" fent referència a les flatulències que tenien els burros després d'haver menjat ceba i que els feia aixecar la cua com a moviment previ a l'acte gàstric.

SALSA BARBACOA

Ingredients:  

Quatre tomàquets, una ceba, tres grans d'all, oli d’oliva, sucre, mel, vinagre de poma, comí, pebre en gra, clau d’espècie, mostassa, nou moscada, pebre vermell, julivert, farigola, romaní i  sal

Elaboració: 

Per començar farem un caramel amb el sucre i la mel, fins que agafi color. A continuació i afegirem les espècies i el vinagre i ho deixarem evaporar. Tot seguit hi posarem la ceba i els alls i deixarem que coguin una mica i redueixi l'aigua.

Al cap d’una estona afegim l'oli, els tomàquets, les herbes i la sal. Ho deixem coure a foc lent durant una bona estona (90’ / 120’) per a que evapori l'aigua. Per acabar, ho passarem pel colador xinès.

Observacions: 

Aquesta salsa la vam servir amb unes salsitxes de carn tallades a mida mossegada tot i que la podeu fer servir també en cuina a la brasa, pizzes, patates fregides i demés. 

MENÚ CEBA I

Amb els gairebé quatre quilos de ceba tendra que vam baixar calia fer alguna cosa ja que se'ns generaven dues qüestions logístiques que calia resoldre amb celeritat: l'espai que ocupaven a la nevera i la flaire que deixaven pel continent i contingut de la casa

Després de quadrar agendes i de sortejar alguns imprevistos vam aconseguir asseure’ns al voltant d’una taula amb nou propostes cebo-gastronòmiques gràcies a la Montse, a internet a la imaginació del cuiner del tàndem. 

• Amb crema freda 
• Escabetxada amb amanida d’escarola i bacallà 
• Macerada amb vinagre de poma, de mòdena, oli i sa
• Crua amb oli i sal 
• Picada amb olivada 
• En crancó 
• En pastís de truita 
• Amb tempura 
• Salsa barbacoa

Durant uns dies, el Jordi va estar donant voltes i voltes sobre com cuinar-la ja que no ens podíem limitar a un excepcional plat de ceba crua. A més, la Montse ja li va avançar que la tempura calia fer-la tenint en compte un parell de trucs bàsics i calia provar-ho! 

La nit abans, el Jordi comença els preparatius i per la tarda, un cop comprades les quatre coses de darrera hora, es posa a cuinar-ho tot. Tot plegat unes tres horetes de ceba, música i fogons.

Com que no tothom és tan apassionat a la ceba com nosaltres, afegim alguna altra cosa al menú una mica més "popular". En aquesta mateixa línia, la Mònica decideix portar unes postres de xocolata en deferència a l'amfitriona de la casa però per qüestions que ara no venen al cas, acaba portant una simple però resultona Comtessa. 

Com que fa bon temps sopem al pati i quan arriben els convidats, la taula està degudament parada i plena . La primera impressió és fonamental com a preludi d’una bona vetllada i tothom es desfà en elogis. L’efecte visual ha fet el seu efecte. És un bon començament...

El Jordi fa una breu explicació entre tímida i orgullosa de tot el que hi ha a la taula i procedim tots plegats a tascar-ho tot per ordre i a la vegada com si ens trobéssim en un judici sumaríssim. Vam assaborir cada gust, cada textura que pot agafar la ceba mentre riem per sota el nas al veure'ns com a veritables tastadors professionals.

La Glòria no deixa de mirar-nos incrèdula i amb una certa resignació ja que no és gens aficionada a la ceba però contenta per l'alliberació de l'espai de la nevera i per l'esperat retorn a la flaire habitual de la casa...

La conversa deriva en una diversitat de temes espontanis amb una bona dosi d’ironia i humor entorn la feina, la família, la casa, la ceba, Nargó, el nostre projecte, etc...

Aprofitem les postres per a preparar el licor de ceba que elaborem de forma un xic intuïtiva segons una formula italiana... 

Passa l’estona de la sobretaula amb rapidesa i tot i que estem bé i a gust, aviat decidim aixecar la sessió perquè, principalment la Mònica, s’ha de llevar aviat. 

Quedem que més endavant, de cara a les vacances ens tornarem a trobar sense presses per anar a dormir...i amb el licor de ceba a punt!

Aquestes son les receptes de tot el que vam fer amb ceba tendra:

CREMA DE CEBA TENDRA

 

Ingredients: 
Tres o quatre cebes tendres (un manat, vaja), un patata mitjana, un dau de mantega, dos gots de llet i un de caldo de verdures, una fulla de llorer, sal i pebre.

Elaboració: 
En primer lloc, cal pelar i tallar la ceba i la patata. Mentrestant, desfem la mantega a foc fluix a la cassola on farem la crema. 

Un cop desfeta, sofregim la ceba fins que quedi transparent i aleshores afegim la resta d’ingredients pujant el foc fins a arribar al punt de bullició moment en que baixarem el foc i deixarem coure uns vint minuts. Passada aquesta estona, traiem la fulla de llorer, deixem refredar i ho triturem rectificant de sal i pebre. 

És pot menjar calenta, tèbia o freda (preferible) i servir en mode aperitiu o crema individual amb uns trosses de pa torrat o fregit, virutes de pernil, etc..

Observacions: 
Aquesta crema és cosina germana de la Vichissoise feta amb porro i no ens agrada haver-ne d'escollir una. Només us direm que ens va apassionar per la frescor, dolçor i potència a més, servit com a aperitiu té un toc capritxós molt suggerent i original. A l'Aleix li va agradar especialment i va  determinar que era la millor proposta de la taula! 

CEBA ESCABETXADA AMB BACALLÀ I AMANIDA D'ESCAROLA

Ingredients:
Una ceba grossa, pebre negre, bitxo, orenga, farigola, sàlvia, llorer, romer, un trosset de pell de taronja, 100 cc de vinagre, 50 cc d’oli, sal, 250 g de bacallà d’esqueixar, una escarola, dues taronges.

Elaboració: 
En primer lloc enrossim la ceba tallada en juliana amb l’oli d'oliva. Un cop cuita, afegim les espècies, el vinagre i deixem reduir. Incorporem el bacallà i ho deixem coure un parell de minuts. Mentrestant, pelem la taronja a sang, tallem els grills i la barregem amb l’escarola. Posem la ceba escabetxada amb el bacallà per sobre i ja es pot servir.

Observacions: 
Aquesta va ser una de les recomanacions de l'Encarnació que segons ella, és la millor manera de menjar-se-la.  A nosaltres ens va sorprendre ja que el toc salat del bacallà contrasta molt bé amb la dolçor de la ceba i la combinació amb la taronja li dona un toc fresc, estiuenc i molt divertit. 

MACERADA AMB VINAGRES 

Ingredients:
Un manat de cebes tendres, un tassa de vinagre de poma i una tassa de vinagre de mòdena, dues tasses d'oli, sal

Elaboració:
Tallem la ceba en juliana i la posem en un bol amb l'oli, els dos vinagres i un pessic de sal. Opcionalment s'hi pot afegir una mica d'all picat o llavors de flor d'all. Deixar reposar una hora i servir.

Observacions: 
Al Jordi li apassiona especialment per ràpida, senzilla i versàtil i sempre que pot en te un bol a la nevera...preferiblement tendra però si no pot ser, doncs crua! Per a afegir a amanides o menjar-la sola com a aperitiu.

La resta de receptes us l'expliquem el proper dia...de moment, aneu provant amb aquestes i ens expliqueu, val?